MTEC. Epíleg. “Fins a la victòria, sempre”.

 Doncs la frase ho descriu bé. Sempre fins a aconseguir-ho. Dos, tres, quatre… Fins que es donin per vençuts. O fins que alguna de les plagues se'n vagi de les mans i acabem amb el món…

Bé, amb el món no podem acabar. Només amb el món civilitzat. I si de cas amb allò que coneixem com a humanitat. Hi ha perills en escalar la intensitat de les accions, i hem de saber decidir en aquell moment si volem viure com a esclaus o morir en llibertat.

Sense ser malastrucs, al vaixell hi viatgem tots. Crec que amb la primera ronda, i sense ni tan sols arribar a la desena plaga deuen haver entès el problema i trobar solucions.

Però per si no és així, aquí hi ha algunes accions de segona ronda que es poden realitzar per pujar una mica la intensitat.

Injectar el colorant alimentari a les ampolles d'aigua dels supermercats o utilitzar ara si pintura real.

Donar megàfons a les granotes i que els facin servir de nit i de dia. A tot arreu on sigui possible molestar la realització d'activitats diverses.

Criar o adoptar famílies de polls per llançar-los després a teatres, cinemes, autobusos, etc.

Fer de mosca collonera sempre i molestar la realització de tota mena d'activitats. Puja't a la pantalla de cinema enmig d'una pel·lícula. Fes servir el telèfon en una actuació de teatre. Tu sabràs fer allò que et molesta.

Rega amb liquids pestilents els carrers. Llança menjar putrefacte a la carretera. A tota hora. La insalubritat de les escombraries escampades fora dels contenidors és temporal. No t'espantis. Persevera.

Augmentar la intensitat pot suposar ser més eficient inutilitzant els llocs públics amb pols i sorra. Els seients i bancs de les passejades o fins i tot dels restaurants amb tòner d'impressora. La caca dels teus animals enmig de les voreres si no la reculls ajudarà a incrementar la sensació d'angoixa.

Més calamarsa i més perillós. Segona ronda, setena plaga. Podem estrènyer i llançar calamarsa de veritat? Mirarem abans o com fa la natura, si cau sobre un cotxe, mala sort?

Al supermercat, ara sí, omplirem els carros de menjar i marxarem sense passar per caixa. No amb el carro, amic. Això és robar. Els deixem la feina de reposar els lineals i desemborsar la fruita. Si has trencat els embalatges millor. Els cartrons de llet seran fàcils d'apilar. Les ampolles de refresc no tant. Al teu supermercat habitual no et facis de notar. Millor si camines una estoneta abans d'entrar en un.

I apropant-nos a la finalització de la segona ronda d'accions a realitzar per a la reivindicació social no gaire violenta, li toca el torn a les llums dels carrers, els cables de connexió de telecomunicacions, semàfors i altres. Interruptors que estiguin a la nostra mà, a qualsevol lloc o situació. I per suposat els endolls. No oblidem oblidar els nostres curtcircuitadors.

Arribem a la desena una altra vegada. Ara si anem hem de pujar el to. Amb les consequencies que hi hagin. Si podem inclús boicots permanents als productes d’aquestes empreses capdavanteres.

I torno a dirigir-me als mandataris del món: Podem deixar-vos sense primogènits i vagabundejar pel desert 40 anys. Podreu fer-nos caminar sense menjar ni aigua, que dels nostres algú en farà ploure menjars o emanar aigua de les roques. Dels vostres hi ha algú capaç de tallar-se la gespa del seu jardí sense ajuda? Ens fareu passar a la tercera ronda de plagues? creieu que pararem?

La fi o hauré de continuar??.