Acció 4a. Plaga Quarta. Plaga de mosques.

 “Jehovà va dir a Moisès: Aixeca't de matí i posa't davant de Faraó, heus aquí ell surt al riu; i digues-li: Jehovà ha dit així: Deixa anar al meu poble, perquè em serveixi. Perquè si no deixes anar al meu poble, heus aquí jo enviaré sobre tu, sobre els teus servents, sobre el teu poble i sobre les teves cases tota mena de mosques; i les cases dels egipcis s'ompliran de tota mena de mosques, i així mateix la terra on ells estiguin”. RVA-2015 - Èxode 8:20-21

Parlem de mosques. Les dividim en tipus, famílies, mides, colors, capacitat d'infectar-nos i moltes altres classificacions per a un insecte tan útil però alhora molest.

I és aquesta molèstia i incordi, que en castellà te una expressió molt descriptiva com “la mosca cojonera”, allò que emularem de la 4a plaga per a aquesta ocasió. Però a més ho farem amb una proposta que protesti per aquelles incursions a la nostra autonomia governativa que van destituir, per partida doble, els presidents legalment elegits a la Comunitat Catalana.

Anem al gra. Coneixes el “Photobombing”? Sí, oi. Doncs això. La nostra personal “mosca cojonera” voleteja al voltant de tota aquella persona que vulgui fer una foto grupal, una selfie, panoràmiques a un monument i incloent-hi per descomptat els omnipresents “gravadors de vides” en format digital. En qualsevol moment i lloc on algú vulgui aconseguir un mecanisme de transport de records passats al futur, veurà (o no) que quan revisqui aquest instant també vindrà a la seva memòria l'estada en un territori amb un problema no resolt, del que creia que no era partícip.

Com nostra és la mosca, a la meva proposta té l'aspecte dels nostres presidents destituïts i processats. Amb fotos seves en un mòbil, amb cartells en paper o cartró, a mida natural qui vulgui fer-ho “brunzant” o en mini i dissimuladament el que participi com a “mosca de la fruita”.

Molestar turistes i visitants a Catalunya, posant-se davant, darrere, a prop o lluny (ja semblo coco. :)) ). La distància ideal s'ha de mesurar amb les ganes de generar disputes per l'espai públic, que en casos extrems hauran de decidir les autoritats. Del meu parer és no forçar la paciència de les víctimes de la nostra intrusió, i que deixem millor un somriure que un reguer de llàgrimes. Però allà cadascú amb la seva manera d'incordiar (només incidir que a la mosca massa cansina se la tracta de matar no d'apartar).