In Catalonia first... Then in the world

Quan el sol surt, al lloc on residim, i gaudim en contemplar-lo, poques vegades pensem com pateix la gent que habita altres llars per on això ha passat hores o minuts abans.

Aquest decàleg d'accions que arranco aquí, amb el post que estàs llegint, no solucionarà els problemes de Catalunya, que en són molts i de vegada molt complexos, sinó de provar i ensenyar maneres de reivindicar posicions polítiques d'un altra manera. Si al veure que aquestes accions, aquí a Catalunya, remouen consciències i obtenen resultats, potser és el moment d'unir-te a l'onada i ajudar-me a veure clarejar amb més optimisme.

Tingues present que aconseguir avançar cap a una societat millor només serà possible quan aquestes accions les posem en pràctica a un espai-temps idoni. Si ara és aquell moment no em toca decidir-ho a mi. Encara que jo sí que crec que el moment i el lloc és "el meu" aquí i ara, el meu “gps” sol estar avariat. Els canvis més radicals a la història s'han produït quan les condicions van ser les adequades. Per això sé que els fruits d'aquests consells es poden donar quan tu i jo ja no tinguem capacitat de tornar a sentir l`escalfor del sol del matí. Per mi no haurà estat un problema, ja que no tinc ànim d`anar a l'estrena de Matrix cap.23.

Però al rovellet, que és el que interessa. Seguint l´exemple de les deu plagues d´Egipte que apareixen a l´Antic Testament com a mètode d´alliberament del poble d´Israel, esclavitzat pels egipcis, indicaré possibles accions reivindicatives a realitzar.

Se suposa que si amb política i diàleg aconsegueixes arribar a acords que beneficiïn la societat, aquesta estarà contenta i no intentarà reclamar millores amb els altres mètodes de què disposa. Però, lamentablement, han estat els moviments violents els que han obtingut millors resultats, sent els pacífics moments anecdòtics a la història de la humanitat.

Així que les actuacions aquí indicades són objectius a realitzar en cas de no aconseguir dialogar amb l'estat per altres vies menys agressives. Vull posar èmfasi que, per a mi, agressivitat no és violència. És ensenyar els ullals. Evidenciar l'enuig d'alguna manera no violenta és aixecar la veu. Asseure els estats a parlar no es farà mostrant lliris només.

I finalment, abans d'entrar ja en matèria, assenyalo que només indicant possibles accions però no com fer-les evitarà que em consideri l'autor material. Però no defugiré en cap cas de l'autoria intel·lectual o d'incitació al delicte si existeix en les accions que proposo amb aquestes 10 “accions alternatives per a l'activisme reivindicatiu”.